Introducció als stents intestinals

El stent intestinal és un dispositiu mèdic, generalment una estructura tubular feta de metall o plàstic, que s'utilitza per resoldre l'obstrucció gastrointestinal causada per estenosi o oclusió intestinal. Els stents intestinals es poden implantar sota endoscòpia o a través de petits forats a la pell, i la implantació de stents pot ampliar la zona estreta de l'intestí per restaurar la permeabilitat i la funció intestinals. La implantació d'stent intestinal es pot utilitzar per tractar moltes malalties intestinals, com ara tumor intestinal, malaltia inflamatòria intestinal, càncer de pàncrees, etc. Aquest mètode de tractament té els avantatges de ser no invasiu, ràpid i eficaç, que pot millorar la qualitat de vida dels pacients i alleujar els seus símptomes de dolor i malestar.

El stent intestinal és un nou tipus de dispositiu mèdic i el seu desenvolupament es remunta a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta. El stent intestinal inicial estava fet de plàstic i s'utilitzava principalment per tractar l'obstrucció gastrointestinal superior causada per lesions malignes com el càncer d'esòfag i el càncer de pulmó. Amb el desenvolupament de la tecnologia mèdica, els stents metàl·lics s'han utilitzat àmpliament en el tractament de l'obstrucció gastrointestinal.

L'any 1991, la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units va aprovar el primer stent metàl·lic per al tractament de l'estenosa i l'oclusió biliar. Des d'aleshores, l'aplicació de stents metàl·lics s'ha ampliat gradualment per tractar diverses estenosis i oclusió gastrointestinals, com ara càncer d'esòfag, càncer gàstric, càncer duodenal, càncer biliar, càncer de pàncrees i càncer colorectal.

En els darrers anys, amb l'avenç continu de la tecnologia mèdica, el disseny i els materials dels stents intestinals també s'han millorat encara més. El disseny dels stents intestinals moderns està més en línia amb els principis biomecànics, que poden adaptar-se millor a les característiques fisiològiques de l'intestí i resoldre situacions patològiques complexes. Al mateix temps, la selecció de materials també és més diversa, com ara acer inoxidable, aliatge de crom cobalt, titani pur i aliatge de níquel titani. Aquests nous materials no només tenen millors propietats mecàniques, sinó que també són més resistents a la corrosió i biocompatibles, cosa que pot reduir l'aparició de reaccions adverses i complicacions després de la implantació de stent.

Com a mètode de tractament ràpid i eficaç, el stent s'ha utilitzat àmpliament i té un paper important en el tractament de l'estenosi i l'oclusió intestinal. Amb el desenvolupament i la millora contínua de la tecnologia, es creu que els stents intestinals tindran un ventall més ampli de perspectives d'aplicació en el futur.